2.4. Anàlisi de resultats

El DESI 2019 permet a Catalunya obtenir un cinquè lloc dins el conjunt de països de la UE-28, amb un ampli marge respecte a la mitjana.

En connectivitat, Catalunya se situa en quarta posició, una posició sustentada en resultats positius en totes les seves subdimensions i indicadors, especialment en cobertura de banda ampla mòbil i implantació de banda ampla ràpida, sent l'única excepció l'assequibilitat econòmica d'accés a serveis de connectivitat.

En relació amb el capital humà, la vuitena posició de Catalunya és fruit d'uns valors destacables en competències avançades i també correctes en competències bàsiques. Tot i així, hi ha divergències si s'observa el detall de les dues categories; dins de les habilitats digitals contemplades, les relatives a "programari" mostren possibilitats de millora, i en l'àmbit de persones TIC, és en el pla educacional on s'aprecia un clar avantatge, no tant en el laboral.

D'altra banda, Catalunya obté uns resultats més intermedis en l'ús de serveis d'Internet a la llar, situant-se en el desè lloc. La proporció d'usuaris d'Internet és la més elevada del conjunt europeu, així com la d'usuaris d'Internet que realitzen compres electròniques. En altres activitats com música, vídeos i jocs o videotrucades, els resultats, en canvi, són més desfavorables.

La integració de la tecnologia digital a les empreses catalanes és notable, aconseguint novament la desena posició. Hi ha un cert desajust entre el nivell de digitalització empresarial, és a dir, la incorporació de tecnologia en els negocis, i l'ús de la tecnologia en el comerç electrònic per part de les Pimes, que presenta un nivell menys avançat en relació amb el conjunt de països europeus.

Finalment, la digitalització dels serveis públics a Catalunya permet a les seves Administracions Públiques aconseguir una cinquena posició. Així, el desenvolupament del govern electrònic pel que fa a la seva oferta de serveis, tant a ciutadans com a empreses, aconsegueix nivells alts en tots els indicadors, amb l'excepció de dades obertes, que no arriba al de la UE-28. En salut electrònica les administracions públiques catalanes ocupen una notable segona posició, sent líders en l'intercanvi de dades mèdiques i en recepta electrònica.