3. Conclusions

Catalunya assoleix una destacada cinquena posició de digitalització en la seva economia i societat, sustentada, especialment, en la seva connectivitat, capital humà i serveis públics digitals. Se situa després del paquet de països líders format per Finlàndia, Suècia, Holanda i Dinamarca, que de manera recurrent ocupen aquestes posicions en els últims anys, amb alguna variació en la primera posició. Analitzant el conjunt de l'acompliment per a l'índex DESI s'aprecia que Catalunya compta amb un desenvolupament superior a la mitjana europea en totes les dimensions (superior a el 9% en cadascuna d'elles), mostrant un notable equilibri.

És possible afirmar que Catalunya compta amb molt bones capacitats de connectivitat, principalment a causa dels seus destacats resultats en banda ampla fixa, mòbil i ràpida, i també en banda ampla ultraràpida. Únicament la seva posició pel que fa als preus d'accés al mercat, tal com passa a Espanya, presenta marges de millora. Aquesta circumstància es deu principalment a l'estructura de paquets de connectivitat convergents en el mercat de telecomunicacions.

Els resultats de capital humà permeten Catalunya comptar amb cert avantatge respecte a la resta de la UE-28, el que és ressenyable en un context on aquesta dimensió ha experimentat un lleuger decreixement en l'últim any en el conjunt d'estats, en part per la inclusió d'alguns indicadors nous en la composició. Tant les competències digitals genèriques com les relatives a persones TIC superen les existents en el conjunt mitjà europeu. No obstant això, s'aprecia una lleugera debilitat, d'una banda, en les habilitats denominades de "programari", i, de l'altra, en els nivells d'especialistes TIC presents en el mercat laboral, tant del conjunt de la societat com en el cas específic de les dones. En aquest sentit, mesures relacionades amb l'adaptació de l'educació i formació a les capacitats demandades en el mercat laboral digital poden resultar molt apropiades per impactar, no solament en el curt termini, sinó a través d'un avanç sostingut en el mitjà i llarg termini.

Pel que fa a l'ús de serveis d'Internet, Catalunya mostra uns resultats correctes. Les llars catalanes fan un ús d'Internet més gran que el conjunt de la UE-28, amb posicions líders en el seu ús general i en l'activitat concreta de compres "online". En altres serveis com les videotrucades, hi ha possibilitats de creixement, tot i que no deixen de tenir una representativitat limitada en relació amb el comportament digital de la societat. A més, en un context Covid-19 és plausible considerar que, de cara a exercicis pròxims, aquest resultat millori, tant a Catalunya com en el conjunt d'Europa, especialment davant un potencial escenari on el teletreball o l'educació a través de mitjans digitals es s'estenguin i experimentin avenços notables.

La digitalització de les empreses catalanes reflecteix un bon recorregut, principalment en la incorporació de tecnologia, i en menor mesura, en la contribució d'aquestes tecnologies a les vendes "en línia" de les Pimes. La majoria dels indicadors mostra avantatges, en alguns casos molt considerables, amb la resta de països de la UE-28. L'esforç de les pimes pel que fa a la comercialització a través dels nous canals digitals evidència resultats acceptables, però que semblen oferir oportunitats de millora.

A més d'això, Catalunya compta amb un grau de digitalització de l'Administració Pública molt destacat, amb posicions altes en el conjunt d'indicadors a excepció de dades obertes. Tant els serveis de govern electrònic com, sobretot, els específics de salut electrònica, mostren resultats notablement per sobre de la mitjana europea i fins i tot de lideratge en alguns dels referents a salut. A això han contribuït determinades decisions i polítiques públiques encaminades cap a una transformació digital a la salut.

En definitiva, les àrees de millora identificades i que poden requerir una major atenció són, en capital humà, les competències "programari" i el grau d'especialització TIC i, en el cas de les Administracions Públiques, l'impuls de la política de dades obertes i la seva posada en pràctica per a un major desenvolupament dels serveis públics digitals.

En un escenari covid-postcovid de relativa incertesa, la transformació digital de l'economia catalana ha de continuar avançant en el seu model digital, equilibrat en totes les seves dimensions tal com evidencia l'índex DESI 2019. La transició digital que es va iniciar fa uns anys ha experimentat una acceleració després de la pandèmia, motiu pel qual ha de consolidar-se com un dels pilars per a la competitivitat empresarial i del territori en el seu conjunt. Aquesta transformació digital accelerada ha obert nous espais a explorar, com el comerç electrònic, el teletreball, les habilitats digitals o la bretxa digital, a més del repte de les pimes per a abordar estratègies de transformació digital que els permetin competir en mercats cada vegada més exigents i on s'ha produït un desplaçament a causa dels nous patrons de consum.

Alguns indicadors de DESI mostren senyals de clara fortalesa i d'altres de necessitat de millora. Per aquest motiu, resulta pertinent continuar monitoritzant aquest índex de manera que permeti, a través d'una anàlisi temporal, comprovar si es tracta de situacions conjunturals o bé de caràcter més estructural. A partir d'aquest estudi serà possible dissenyar en detall noves polítiques públiques específiques que permetin millorar l'acompliment en els indicadors seleccionats. Per tot això, disposar de l'índex DESI 2019 facilita comprendre l'evolució del procés de digitalització a Catalunya amb anterioritat a la crisi de la Covid-19.