5. Nota metodològica

La metodologia del DESI 2020 (Digital Economy and Society Index (DESI) 2020. Methodological note) no presenta grans canvis respecte el DESI 2019. Pel que fa al nombre d’indicadors, han passat de ser quaranta-tres a trenta-set: per una banda se n’han eliminat vuit de 2019, i per l’altra se n’ha afegit un de nou a la dimensió Connectivitat (1b2. Cobertura de xarxa fixa de molt alta capacitat VHCN).

És precisament en aquesta primera dimensió on més canvis s’han fet. S’han eliminat els indicadors de Cobertura de banda ampla fixa, Implantació de banda ampla ràpida i Cobertura de banda ampla ultra-ràpida. La resta d’indicadors s’ha mantingut, tot i que amb una nomenclatura diferent.

Quant a l’obtenció dels indicadors, alguns dels relacionats amb implantació (Implantació de banda ampla fixa d’almenys 100 Mbps (1a2) i Implantació de banda ampla mòbil (1c2)) provenen de la Comisión Nacional de los Mercados y la Competencia (CNMC) i han estat estimats parcialment a partir de dades d’Espanya. En concret, en el cas de l’indicador 1a2 s’ha estimat el percentatge de línies en llars i el de línies d’almenys 100 Mbps sobre el total de línies; i la dada de prepagament per al 1c2, tots ells referents a l’any 2019. Per altra banda, les dades de cobertura han estat proporcionades per la Secretaría de Estado de Telecomunicaciones e Infraestructuras Digitales (SETID) per a l’any 2019. Per últim, hi ha dos indicadors els valors dels quals són els mateixos que per a Espanya: Preparació per a 5G” (1c3) (donat que les licitacions es realitzen en l’àmbit estatal) i Índex de preus de banda ampla (1d1) (no ha estat possible obtenir la informació metodològica suficient per a calcular l’indicador a nivell de Catalunya, que ha canviat respecte l’any passat).

En la dimensió 2, Capital Humà, no hi ha hagut cap canvi. Els indicadors de la primera subdimensió Competències d’usuari d’Internet provenen de l’Enquesta sobre equipament i ús de tecnologies de la informació i la comunicació a les llars (INE, dades 2019), la metodologia dels quals se segueix basant en Digital Skills Indicator - derived from Eurostat survey on ICT usage by Individuals. Methodological note., 2015. Pel que fa a la segona subdimensió, Competències avançades i desenvolupament, per al càlcul de Especialistes en TIC (2b1) i Dones especialistes en TIC (2b2), l’Idescat ha proporcionat dades de població ocupada, a partir de dades de l'enquesta de població activa de l’INE, corresponents als següents codis de classificació:

CNO-2011: 132 (Directors de serveis de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i d'empreses de serveis professionals), 244 (Enginyers elèctrics, electrònics i de telecomunicacions ), 247 (Enginyers tècnics en electricitat, electrònica i telecomunicacions), 27 (Professionals de les tecnologies de la informació, 38 (Tècnics de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC)), i 753 (Instal·ladors i mantenidors reparadors d'equips electrònics i de telecomunicacions).

Pel que fa a l'indicador Persones graduades en TIC (2b3), les dades provenen de l’Estadística dels estudis de la població de l’Idescat (Curs 2018-2019, dades provisionals). Es tenen en compte els graduats, màsters i doctorats universitaris i en formació professional en les categories específiques TIC dels següents àmbits: Tècniques audiovisuals i producció multimèdia (0211), Tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) (06) i Electrònica i automatització (0714). Per a les categories: Electricitat i energia (0713), Mecànica i professions similars a la metal·listeria (0715) i Enginyeria i professions similars (0719), s'han hagut de realitzar estimacions (basades en coeficients del País Basc) donat que no tota la categoria correspon específicament a TIC.

Les categories considerades com TIC es basen en el manual Fields of Training d’Eurostat.

A la dimensió 3, Ús de serveis d’Internet, s’han eliminat dos indicadors de la subdimensió Activitats en línia (3b): Xarxes socials professionals i Consultes i votacions en línia. Totes les dades d’aquesta dimensió provenen de l’Idescat, a partir de l'Enquesta sobre equipament i ús de tecnologies de la informació i la comunicació a les llars de l’INE.

Quant a la dimensió 4, Integració de tecnologia digital, sense canvis respecte 2019, les dades provenen també de l’Idescat, a partir de l'Enquesta sobre l'ús de tecnologies de la informació i la comunicació i del comerç electrònic a les empreses de l’INE. Per a la subdimensió Digitalització empresarial (4a) corresponen a 2019, mentre que per a la subdimensió Comerç electrònic (4b) corresponen a 2018.

Finalment, a la dimensió 5, Serveis públics digitals, s’han eliminat la subdimensió 5b i els tres indicadors corresponents de Salut electrònica. Les dades de l’indicador 5a1, Usuaris de govern electrònic, provenen de l’Idescat, a partir de l'Enquesta sobre equipament i ús de tecnologies de la informació i la comunicació a les llars de l’INE. Els indicadors Formularis preemplenats (5a2), Compleció dels serveis en línia (5a3) i Serveis públics digitals per a empreses (5a4) es basen en la metodologia recollida en el eGovernment Benchmark 2020 i en el Framework 2012-2019 de la Comissió Europea. D'acord a aquesta metodologia s'han elaborat uns qüestionaris respostos pels Ajuntaments de Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Lleida, Tàrrega, Girona, Tarragona i Reus, així com per diversos departaments de la Generalitat de Catalunya, en funció de les seves respectives competències. L'indicador Dades obertes (5a5) s’ha obtingut mitjançant el qüestionari recollit al European Data Portal, i ha estat complimentat per la Direcció General de Transparència i Dades Obertes.

  1. “Fields of Training – Manual”, Eurostat (1999).