3. Evolució DESI Catalunya 2019-2020

En aquest apartat s’analitza l’evolució temporal del DESI i els seus components en els dos últims anys. Per tal de poder comparar cadascun dels indicadors s’ha dut a terme una tasca homogeneïtzació, tant de la metodologia aplicada com de les fonts consultades. En concret, els canvis metodològics incorporats al DESI d’enguany fan necessari el recàlcul del DESI anterior, de manera que els valors finals del DESI 2019 que es presenten en la taula següent no coincideixen amb els obtinguts l’any passat.

A continuació es presenten els resultats del DESI de Catalunya dels anys 2019 i 2020, tant a nivell de valors com de posicions i les seves respectives variacions.

Catalunya ha millorat o mantingut la seva posició en quatre de les cinc dimensions del DESI 2020. En Ús de serveis d’Internet ha guanyat una posició, i en Serveis públics digitals, dues. En Connectivitat i Capital humà manté les posicions del 2019. En canvi, en Integració de tecnologia digital ha retrocedit una posició respecte 2019. En el següent gràfic es presenten les subdimensions amb els seus corresponents creixements o decreixements en el període 2019 i 2020.

Com es pot observar, el creixement més destacat correspon a la subdimensió Implantació de banda ampla fixa, seguit per la de Comerç electrònic. En conjunt, cal remarcar el fet que no hi ha cap subdimensió que decreixi al 2020 respecte 2019.

El Gràfic 9, que es mostra a continuació, presenta l’evolució dels indicadors i s’observa que, dels 37 indicadors, 7 decreixen al 2020 respecte 20191. Els que més disminueixen són els relatius a les Macrodades (empreses) i a l’ús de xarxes socials per part de la població. En l’altre extrem, la implantació de banda ampla fixa d’almenys 100 Mbps mostra un creixement molt destacat, seguit per la realització de videotrucades.

El gràfic 10 analitza la posició de les subdimensions, comparant la de 2020 i la seva evolució respecte 2019. A l’eix horitzontal es representa l’increment, disminució o manteniment de posicions, i al vertical la posició actual.

En aquesta anàlisi es diferencien tres grups; en primer lloc, al quadrant superior dret hi trobem el grup de les subdimensions amb posicions capdavanteres al rànquing (en verd) que es mantenen (Activitats en línia, Digitalització empresarial) o milloren (Implantació banda ampla fixa, Competències d’ usuari d’ Internet, Competències avançades i desenvolupament, Ús d’Internet, Govern electrònic). Al quadrant superior esquerre hi ha el grup de subdimensions que perden posicions (en blau), tot i que segueixen sent altes (Cobertura de banda ampla fixa, Banda ampla mòbil). El tercer grup està format per subdimensions amb posicions més endarrerides al rànquing (en groc), que es mantenen (Transaccions, Índex de preus de banda ampla), o milloren (Comerç electrònic).

A continuació es mostra el Gràfic 11, equivalent per als indicadors.

Pel que fa als indicadors, la diferenciació per grups és similar a la de les subdimensions però en aquest cas amb quatre grups. Per una banda, hi ha un primer grup d’indicadors amb posicions destacades que, a més, milloren respecte 2019 (per exemple, Implantació de banda ampla fixa d’almenys 100 Mbps, en verd). Un segon grup és el que formen els indicadors que, tot i conservar posicions capdavanteres, retrocedeixen al 2020 (com seria el cas de Cursos en línia, en blau). Per una altra banda, els indicadors amb posicions més endarrerides es divideixen en dos grups: els que milloren (Volum de negoci del comerç electrònic, en groc) i els que perden posicions (Macrodades, en vermell). L’indicador que més posicions guanya és el de Videotrucades (tretze) i els que més en perden, Xarxes socials i Compres en línia (quatre).

El Gràfic 12 combina l’evolució del valor i de la posició de les subdimensions. En l’eix horitzontal es representa la variació de les subdimensions i en el vertical la millora o el retrocés de posicions. La línia de punts horitzontal indica la variació mitjana de la posició de les subdimensions (1,33) i la vertical, la variació mitjana del valor (9,66%).

Al comparar l’evolució de les subdimensions en termes de valor i de posició, es pot observar que les subdimensions que més milloren posicions també són les que més creixen en valor (Implantació de banda ampla fixa, Competències d’usuari d’Internet, Ús d’Internet i Comerç electrònic). Només les subdimensions de Govern electrònic i Competències avançades i desenvolupament presenten creixements per sota de la mitjana tot i millorar en posició. D’altra banda, les subdimensions que mantenen posicions també creixen més modestament (Índex de preus de banda ampla, Activitats en línia, Transaccions i Digitalització empresarial), mentre que les que perden posicions són les que menys creixen (Cobertura de banda ampla fixa i Banda ampla mòbil). Es podria dir, doncs, que hi ha una certa relació positiva entre millora de posició i creixement de valor.

Al Gràfic 13 es presenta la mateixa comparativa a nivell d’indicadors.

L’anàlisi dels indicadors és equivalent al de les subdimensions. La majoria d’indicadors que milloren en posició (un 43% dels indicadors) són també els que més creixen, mentre que els que retrocedeixen posicions (prop d’un 32% dels indicadors) són els que més decreixen. Els indicadors que no varien de posició (un 24%) tampoc no presenten ni creixements ni decreixements rellevants. D’altra banda, només 7 indicadors decreixen en valor, i d’aquests la gran majoria (6) també ho fan en posició. Dels 30 indicadors que presenten un creixement positiu, 16 avancen en posició, 9 la mantenen i 5 retrocedeixen.

L’indicador que més creix és el d’Implantació de banda ampla fixa d’almenys 100 Mbps (118,75%) i guanya vuit posicions, mentre que la millora de posicions més important és per a les Videotrucades (tretze posicions), amb un creixement del 53,89%. Per una altra banda, l’indicador que més decreix és el de Macrodades (-16,89 %) i perd tres posicions.

Pel que fa a les variacions mitjanes, el 30% dels indicadors creix per sobre del valor mitjà del conjunt d’aquests (8,07%). La variació mitjana quant a les posicions és 1,27.

En resum, l’anàlisi d’evolució del DESI de Catalunya en els darrers dos anys mostra que cap subdimensió ni dimensió ha tingut creixements negatius. Només dues subdimensions han retrocedit lleugerament en posició (Cobertura de banda ampla fixa i Banda ampla mòbil), ambdues corresponents a la dimensió Connectivitat. La majoria de la resta de subdimensions ha millorat posicions respecte 2019. A nivell de dimensions, l’única que retrocedeix una posició és la relativa a Integració de tecnologia digital a les empreses, la resta millora la seva posició (Ús de serveis d’Internet, Serveis públics digitals) o la manté (Connectivitat, Capital humà).

1. L’indicador 3a1 “No han utilitzat mai Internet” va en sentit invers, de manera que un decreixement implica una evolució positiva.